Ir a descargar

Burning, Pepe Risi, Toño, Johnny Cifuentes, Alfred Crespo, Burning Madrid, Tequila, Fernando Colomo, ¿Qué hace una chica como tú en un sitio como este?, Orquesta Mondragón, COZ, Eloy de la Iglesia, Navajeros, Shangri-Las, Ramoncín.

burning

La Elipa, 1978. Chupa de cuero, gafas de rock.

Algunes frases lapidàries de Burning:

“En la Elipa nací y Ventas es mi reino, y para tu papá soy como un mal sueño”.

“Si tu mamá supiese, nena, dónde has de besarme, cuando tú quieres verme a mí sonreír”.

“Los domingos se hicieron para bailar”.

“Cuando Dios hizo la noche, sabía bien lo que se hacía, estaba escuchando rock’n’roll”.

“No busques nada, porque nada hay para el buscón”.

“Vas de caza, ¿a quién vas a cazar?”

“No dudes en buscarme donde haya algún follón, pues donde Dios no existe, allí reino yo”.

I una història molt bona del nostre amic Jim sobre els Burning a Barcelona:

Ells havien tocat molt en discoteques d’extraradi i més d’una vegada s’havien barallat o havien hagut de sortir per potes. Quan van tocar al Lipstick (o Rimmel, va tenir els dos noms, no recordo quin era en aquella època) de Gràcia el 1978, vam anar a veure’ls 7 o 8 criajos de 14, 15, 16 anys. Érem bastant innocents, però molt escandalosos. Havíem anat a l’hospital a veure el Kike Douglas, que havia tingut un accident uns dies abans i… bé… el nostre comportament allà no va ser exactament exemplar. 🙂Sortim de l’hospital i arribem a 50 metres de la porta del Lipstick, on estaven fumant el Toño i el Pepe. Ens posem a córrer cap a ells (Pepe! Toño! Burning!) i els paios, absolutament sincronitzats, llencen els cigarrets i es posen a córrer, un en direcció contrària de l’altre. Després del concert, però, vam poder saludar-los. Temps després vaig parlar una altra vegada amb el Risi, i fins i tot em va abraçar. En un bar, abans d’un concert, ell anava preguntant al personal “¿Quién es mi padre?”. La gent no sabia què contestar, però jo coneixia la resposta perquè l’Oriol Llopis havia explicat aquesta anècdota. Quan li vaig contestar “Chuck Berry”, em va dir alguna cosa així com “Jicho, tú eres de los nuestros” i em va abraçar. Una última anècdota. Quan van cantar per TV la cançó de les “lletres memorables”, van canviar el tros més “memorable” per “De rodillas ante ti, suspirando por tu amor”…